Jo no sóc cap xaman, pagà insolent! Sóc l’enviat de Déu i això —brandant aquell llibre de tom daurat— és la paraula de Déu, està escrita perquè ningú la canviï. Si seguiu les instruccions del Llibre, anireu al Cel. En canvi, si no voleu seguir-les, anireu a l’infern amb els focs eterns.
La tragèdia, com a subgènere, es caracteritza pel fet que un dels actors, d’escassa contribució oral, duu en tot moment un cartell alçat que, en lletres gegants, anuncia al públic: «AIXÒ ACABA FATAL». La gràcia de la tragèdia està en el contrast entre aquest caràcter spoilerístic i l’analfabetisme del públic, que confón el cartell amb dibuixos fàl·lics.
Doctora: Efectivamente, señor Ruiz, no hay ni rastro del cáncer. Está usted curado.
Ruiz: ¡Gracias a Dios!
Doctora: ¿Cómo?
Ruiz: Nada. Que gracias a Dios.
Doctora: ¿A Dios? Ruiz:…
Estimados compañeros:
Llevamos 72 años remando juntos en este bote acechado por las rocas, sacudido por el vaivén de las aguas turbulentas del mercado y,…
Cerca de medianoche, en un pabellón polideportivo del extrarradio madrileño hay un grupo de personas dispuestas en forma de círculo y mirándose cara a…