—Vull canviar el sofà.
—Però i el pare?
—S’hi haurà d’adaptar.
—No creus que és massa? Ja vas canviar la tele i li vas deixar el comandament vell. No li vas pas donar el nou.
—La tele, la vaig canviar perquè es va espatllar. El sofà…, n’estic cansada, sempre l’he trobat incòmode.
—I el pare on seurà? Ara fins i tot els coixins tenen la seva forma. A més, si bé el nou sembla més còmode, no crec que hi hagi prou espai pel pare, per tu, mare, i si ve algun convidat… —va dir l’Helga prenent mides tot basant-se en la foto del catàleg— definitivament tres persones no hi caben i el pare ocupa una plaça i mitja.
—El podríem retallar…
—El vols retallar?!
—Només seria retocar-li una mica el perfil… I per què no? Al final ell sempre deia que li sobraven alguns quilos.
—I qui ho faria, això d’acabar-lo de perfilar? L’Antonio? Encara treballa?
—No, l’Antonio ja es va jubilar però el seu fill ha continuat amb l’ofici.
—I és de fiar?
—Diria que el fill en sap més i tot. No vegis com ha deixat son pare,… fet tot un Adonis.
—Au va… no exageris, si l’Antonio era un bacó —va fer l’Helga incrèdula.
—T’ho ben asseguro. Imagina què podria fer amb ton pare.
—I quant costaria tot plegat?
—No serà baratet perquè no vull cap nyap. Per ton pare hem de pagar un mestre d’orfebreria.
—… —sospira l’Helga pensativa.
—Però suposo que com que és simplement fer una actualització o una espècie de manteniment a una feina feta al mateix taller… Vaja, que segurament ens pot arreglar una mica el preu.
Es van fer un silenci.
—Quan ton pare va dir que volia ser dissecat quan es morís i posat al sofà amb el comandament a la mà no em pensava que em portaria tanta feina. «Estarà allà al seu racó sense fer nosa com en vida», aquesta és la idea que em va venir al cap.
—Ja… —va dir amb veu dolça i empàtica l’Helga — , però és normal que vulguis renovar el mobiliari. I, clar, el pare ha quedat una mica anacrònic i descontextualitzat.
L’Helga va abraçar la seva mare i va mirar de reüll el pare, allà assegut al seu racó amb el comandament de la tele vella.
—Potser sí que convindria desinflar-lo una mica. Estilitzar-lo, que no sigui tan real. Que sigui més com un record. —I l’Helga va agafar el telèfon per trucar al fill de l’Antonio.
