Ignorant els flaixos i les preguntes de la premsa, es dirigeix directament cap a mi. Està ostensiblement borratxo.
—Senyor Don Limpio —el salude, sorprès — . No hauria d’estar ací.
—No em tractes de senyor, Harry —em respon mentre agafa un martini i se’l beu d’un glop — . Ja saps que, per a tu, només soc Don.
El meu nom és Harry Barnhart i soc el creador del producte de neteja domèstica més venut de la història de la humanitat.
Quan vaig crear a Don Limpio, va ser un èxit fulgurant. Guanyàvem tots els premis del sector i féiem més diners dels que podíem comptar. Prompte, però, la fama i els excessos van començar a perjudicar la imatge pública de l’alopècica figura de moda. Diverses escenes en gales de premis, una extensa col·lecció de denúncies de tràfic i fins i tot algun escàndol sexual.
Al consell d’administració cada vegada ens costava més tapar els seus errors. L’havíem de rescatar del seu naufragi imminent en les aigües de la dolce vita californiana si volíem preservar la reputació de la marca, així que vaig decidir crear a Doña Limpia. I va funcionar.
Es van enamorar a l’instant, es van casar i es van instal·lar a una mansió de la platja de Malibu. Estaven fets l’un per a l’altre. Literalment, ho estaven. Vaig fer servir el mateix motle per a crear-los i, simplement, a ella li vaig afegir una llarga melena daurada.
La vida de Don Limpio va canviar per complet. Va començar a acudir a les gales de premis amb Doña Limpia i, després de recollir el trofeu de torn i de pronunciar el discurs de rigor, se’n tornava amb ella cap a casa. Durant molts anys, la seua imatge de matrimoni ideal va ser el principal baluard de la nostra popularitat.
Fins la setmana passada, quan la revista People va publicar que havien vist a Doña Limpia abandonar la mansió de Malibu, amb dues maletes i embarassada.
En veure la publicació de People, vaig revisar les gravacions del sistema de vigilància de la casa. No entenia què havia pogut passar.
—He estat pensant, Don —vaig veure que deia Doña Limpia a les 20:12 — , que m’agradaria que la criatura portara el meu cognom.
—Què vols dir? —va preguntar Don Limpio.
—Ja saps… Limpia —va respondre ella.
—Sí, clar —va riure ell — . I què més? —la va menysprear.
—Què passa? Et recorde que soc la mare —es va defendre ella.
—Limpio no és un simple cognom —es va imposar ell — . Limpio són sis lletres que representen dos terços de la marca de productes de neteja més venuda de la història. Limpio signifi—
—No pots oblidar-te de la marca ni un moment!? —el va interrompre ella — . Estem parlant de nosaltres. Del nostre fill —va remarcar.
—Oblidar-me de la marca? —va fer ell — . Soc la marca! —va exclamar — . I tu també eres part de la marca, tot i que sembla que encara no te n’has adonat —la va alliçonar.
—No ho veus? —va preguntar ella — . Tu eres «la marca» i, jo, «part» de la marca —Doña Limpia va baixar el to — . Tota la vida he sigut un complement. Els premis són teus, la casa és teua i tu ho decideixes tot. Doncs decideix, Don: el teu cognom o jo —li va plantejar.
—Sense el meu cognom no som res. Ni jo, ni tu, ni el nostre fill —va respondre ell.
—Si no eres capaç de concedir-me això, me n’aniré i no em tornaràs a veure —el va informar ella.
Don Limpio es va quedar callat i Doña Limpia va pujar a l’habitació. Deu minuts després, va baixar les escales amb una maleta a cada mà.
Quan Don Limpio em va agafar el telèfon s’escoltava, de fons, ambient de bar.
—Què collons ha fet, senyor Don Limpio? —li vaig preguntar.
—Està boja, Harry —va respondre ell amb la llengua pesada — . I no em tractes de senyor. Ja saps que, pe—
—S’ha de reconciliar amb ella —el vaig tallar.
—És ella que s’ha de reconciliar amb mi —va dir — . Soc el puto Don Limpio! —va afegir.
—Sense Doña Limpia, vostè no és més que un borratxo. Faça el favor de disculpar-se amb ella —vaig dir.
—O què? —em va provocar.
—O tornarà a caure —vaig dir — . I aquesta vegada no el podrem ajudar —vaig afegir.
—No et necessite, Harry —em va respondre — . No necessite a ningú. —I va penjar.
Aquella mateixa nit vaig reunir, d’urgència, al consell d’administració.
—Com tots sabeu —els vaig dir — , la gallina dels ous d’or està disposada a dinamitar el niu. Els rumors corren com la pòlvora, les accions ja cauen en picat i la setmana que ve són els Clean House Awards. Hem de trobar una solució i ho hem de fer ja.
No vam tardar en arribar a un consens. Tots hauríem preferit qualsevol altra opció, però la situació era crítica.
—D’acord —vaig dir — . Queda aprovada, per unanimitat, l’Operació Don Limpia. Número u, ens lliurem de Don Limpio. Número dos, en creem un de nou que: a) es disculpa amb Doña Limpia, b) accedeix a que el seu fill porte el cognom d’ella i c) canvia el seu propi cognom —vaig recapitular.
Abans d’abandonar la sala de juntes, vaig donar les últimes indicacions:
—Elizabeth i el seu equip s’encarregaran del rebranding, Jeremy i el seu, de la instrucció de Don Limpia. Christine, tu t’encarregues dels sicaris.
Després de molt de temps des de l’última vegada, vaig tornar a desempolsegar el motle i vaig crear a Don Limpia. L’endemà al matí es van reconciliar i, en una roda de premsa, vam anunciar el canvi de nom de la marca. La jugada, tal com havíem calculat, va ser un èxit.
Només faltava eliminar a Don Limpio.
Evidentment, alguna cosa ha fallat perquè el tinc davant ara mateix, a la gala dels Clean House Awards, bevent-se els martinis com si foren suc de pera.
—Què passa, Harry? —em pregunta — . Sembla que hages vist un fantasma —riu — . Encara no han arribat?
És el centre d’atenció i li encanta. Tothom està desconcertat per l’absència de Doña Limpia. No saben que no és el Don Limpia que s’ha reconciliat amb ella. Ni tan sols saben que n’hi ha dos. No saben que es tracta del Don Limpio original, que, qui sap com, ha sobreviscut als dos sicaris més efectius de Los Angeles.
—A què ha vingut, senyor Don Limpio? —li pregunte, espantat.
Abans que em puga respondre, l’atenció de la sala es desvia cap a l’entrada, on una limusina acaba d’aparcar. S’obri la porta i, del seu interior, emergeixen dos cossos quasi divins. Un d’ells, amb una llarga melena daurada.
Flaixos i micròfons corren a rebre a Don Limpia i Doña Limpia. Enmig de la marabunta, Don Limpio es treu un revòlver de l’esmòquing i efectua un únic dispar, precís i letal.
