Revista literaria avant la lettre

«Alice’s adventures in Wonderland», traducció crítica definitiva revisada, anotada i comentada

Lewis Carroll

ALÍCIA A SUPO­SO­LÀN­DIA

(Alice’s adven­tu­res in Won­der­land)

traducció crítica defi­ni­tiva revisada, anotada i comentada
per Francesc Orteu i Biel Perelló


PRÒLEG

Les tra­duc­cions que s’han fet d’aquest clàssic de la lite­ra­tura traeixen l’esperit de l’obra i són un absolut desastre.

El títol, per exemple: Alice’s adven­tu­res in Won­der­land sempre s’ha traduït com Alícia al País de les Mera­ve­lles quan, òbviament la traducció literal seria Aventures de l’Alícia a Mera­ve­lla­làn­dia. No obstant això, nosaltres hem optat per Aventures de l’Alice al Mera­ve­llis­tan i així ens referirem al títol durant tot el llibre.

Alícia al País de les Mera­ve­lles ha resultat un repte doble per a uns tra­duc­tors com nosaltres: primer, per la quantitat de jocs de paraules i angli­cis­mes que hi ha al text; segon: perquè estem acos­tu­mats a fer la feina en solitari i mai no ho havíem fet en parella. De seguida, però, vam idear un mètode de feina eficient: tre­ba­lla­ríem cada frase fins arribar a un acord que ens plagués als dos. Han estat 17 anys de feina intensa, però creiem que el resultat és més que satis­fac­tori. Així doncs, presentem amb orgull la traducció defi­ni­tiva i anotada que, finalment, conserva tot l’esperit de l’o­ri­gi­nal publicat l’any 16xx(CONSULTAR!!).

Hi ha hagut moments de dis­cre­pàn­cia, sí, fins i tot petites dis­cus­sions, petits processos judicials, però tot ha estat enri­qui­dor i el resultat és un text coherent, pensat per dos caps però expressat amb una sola veu.

Res més. Confiem que el lector gaudeixi tant amb la lectura com nosaltres ho hem fet corregint les aventures d’aquest per­so­natge immortal sorgit de la ment i de la màquina d’es­criure de Leonard Carroll.

Francesc Orteu i Biel Perelló
Centre Peni­ten­ciari Quatre Camins, 2014


Capítol one1Hem volgut respectar la numeració anglesa.
Caure pel forat

L’Alícia estava farta de no fer res. Seia al costat d’un riu, amb la seva germana que llegia un llibre espès, un sense dibuixos ni diàlegs. Per a què serveix llegir?2Podeu veure Per què no llegeixo, Francesc Orteu, Ara Llibres, Barcelona 1999 aprox., va pensar3Causa cert estupor que en la nota anterior, de forma totalment arbi­trà­ria, un dels tra­duc­tors aprofiti per pro­mo­cio­nar el seu llibre. Per tant sembla just recomanar l’excel·lent blog personal de Biel Perelló, http://​www​.premake​.com..

Feia calor i s’havia plantejar la pos­si­bi­li­tat de fer una garlanda de mar­ga­ri­des4A l’Anglaterra de finals del segle XIX, l’elaboració de garlandes no era, com encara no ho és avui, un mètode eficaç per a la regulació de la tem­pe­ra­tura corporal., el problema, però, era que per fer-la calia aixecar-se i anar a collir-ne. Pensava en tot això quan de sobte algú5En la primera edició anglesa apareix la paraula rabbit però es tracta, evi­dent­ment, d’una errata i que la paraula correcta és someone. Aquest error ha fet que sovint s’hagi traduït per conill o, més exac­ta­ment conill blanc. De fet, someone white resulta més coherent perquè sabem que Carroll situa l’acció en un país europeu on, per força, la raça majo­ri­tà­ria és la caucàsica. va passar pel seu costat. Aquest fet no li va semblar sor­pre­nent6Una nova prova de que qui passa pel seu costat és un humà., com tampoc no li va estranyar que l’individu remugués: 

–Se m’està fent tardíssim.

(Quan després hi va tornar a pensar, va con­si­de­rar que potser sí que s’hauria d’haver estranyat)7Hem volgut respectar aquesta frase entre parèntesi tot i que ens sembla fluixa. Efec­ti­va­ment, hi ha moltes coses de la vida que ens poden sor­pren­dre.. En tot cas, quan l’individu va mirar el rellotge va apressar la marxa i Alícia va fer un bot perquè mai en sa vida havia vist algú amb una armilla amb butxaques8Les armilles no van dur butxaques fins ben entrat el segle XX., ni que d’una butxaca es tragués un rellotge. Encu­rio­sida, doncs, la nena va seguir al per­so­natge camp enllà9Alícia no s’acomiada de la germana. No li diu “me’n vaig a seguir a aquell des­co­ne­gut”, cosa que fa pensar que no hi havia cap germana, que es tractava d’un recurs literari. i va poder veure com s’endinsava en una entrada sub­te­rrà­nia que hi havia sota la bardissa10Malgrat que l’autor fa creure ini­cial­ment al lector que la pro­ta­go­nista es troba en un ambient rural, aquesta entrada sub­te­rrà­nia ens indica el contrari. Si tenim en compte el detall que hi ha el riu a prop, segu­ra­ment Carroll es refereix a la parada de Black­friars del metro de Londres..

Seguint-lo, Alícia també hi va entrar sense parar-se a pensar on en sortiria.

El lloc era una mena de túnel que avançava en línia recta quan, de cop, tombava avall. Alícia no va tenir temps de reac­cio­nar i es va veure caient forat avall11La sensació de caure és una imatge recurrent en els somnis, cosa que ha fet suposar a alguns espe­cia­lis­tes que la narració de Carroll podria contenir elements onírics. Però una simple visita a l’estació de Black­friars permet comprovar que l’elevat grau d’inclinació del primer tram d’escales fàcilment propicia caigudes.. Fiuuuuu12Aquesta expressió no apareix en l’original anglès..

I tant podia ser que el pou fos molt profund o que Alícia va caure molt lentament13Òbviament, el per­so­natge no pot caure en slow motion. Actual­ment aquest és un recurs habitual en retrans­mis­sions espor­ti­ves, però no té cap sentit en una obra literària clàssica., perquè mentre queia va tenir prou temps per mirar al seu voltant i preguntar-se què passaria a con­ti­nua­ció. Va intentar veure on cauria però era massa fosc. Llavors es va fixar que a les parets hi havia armaris, pres­tat­ge­ries i també dibuixos i mapes14Es refereix als mapes de les línies de metro. Els dibuixos poden ser cartells publi­ci­ta­ris. Els armaris i pres­tat­ges són màquines de vending de l’època vic­to­riana.. De passada va poder prendre d’un prestatge una gerra que hi deia “melmelada de taronja” però la va decebre veure que era buida i hauria llençat la gerra si no fos perquè li feia por que pogués matar a algú, així que va tornar-la deixar en un altre prestatge15Aquesta és, clarament, una actitud incívica. Si Alícia s’enutja en trobar la gerra buida és perquè algú altre ha fet com ella, deixant-la buida en una pres­tat­ge­ria enlloc de llençar-la a la paperera. Aquest detall ens fa descobrir que la pro­ta­go­nista no és tan bona noia com sovint s’ha volgut creure. Més endavant des­co­bri­rem que Alícia pateix un trastorn sever de per­so­na­li­tat que ja s’apunta en la seva actitud rebel i anti-sistema..

Avall, avall, avall. No acabaria mai aquella caiguda?

–M’encantaria saber quantes milles16Una milla equival a vuitanta iardes, és a dir dotze mil polzades. he caigut. Segu­ra­ment ja sóc al centre de la Terra17Evi­dent­ment, Alícia no està caient sinó que ja està viatjant al llarg de la Circle&Distric line.. Calculo que he fet quatre mil milles18Aquesta distància equi­val­dria a fer 87 voltes a la Circle&Distric line. Alícia no disposa de cap aparell que li permeti mesurar la velocitat a la que es desplaça, per tant la xifra no pretén ser exacta sinó que té una funció emfàtica.. Però no sé en quina latitud o longitud sóc. (Alícia no tenia ni idea de què era ni una cosa ni l’altra, però li va semblar que molava dir aquelles dues paraules19Carroll denigra inne­ces­sà­ria­ment el seu per­so­natge. El posa en ridícul. Resulta evident que poques pàgines després d’iniciar la seva novel·la ja començava a estar-ne fart.).

–Suposo que creuaré el planeta. Seria divertit aparèixer en el lloc on la gent camina al revés, amb els peus enlaire20Segu­ra­ment es refereix a abandonar la Circle&Distric line en algun punt de la ciutat on en aquella època hi podia haver instal·lat un circ.. Els anti­pà­tics, crec que es diuen21Si con­si­de­rem que els simpàtics són els pallassos, per contrast, els anti­pà­tics podrien ser efec­ti­va­ment els acròbates, tot i que, en aquest aspecte, els tra­duc­tors no ens acabem de posar d’acord.. En tot cas, quan arribi, el primer que faré serà preguntar el nom del lloc. Perdoni, senyora, ¿és Nova Zelanda o Austràlia22Carroll estava confós. Els circs no tenen, al contrari que ambai­xa­des o consolats, la condició d’extraterritorialitat., això? Però si ho pregunto creuran que sóc idiota. Passo. Ja ho trobaré indicat en algun lloc.

Avall i més avall23Ja hem aclarit que no cau, que es desplaça per la Circle&Distric line.. Com que no tenia res millor a fer, Alícia va continuar refle­xio­nant. 

–Suposo que la Dinah m’enyorarà aquest vespre (parla de la seva gata24El fet que Alícia es preocupi pel seu gat demostra diverses coses: a) que no viu amb els seus pares ni amb la seva germana, b) que viu amb un gat i c) que ningú més pot tenir cura de l’animal i que, per tant, viu sola. Alícia ha de ser doncs una dona jove però adulta. Evi­dent­ment treballa per pagar el lloguer. Si això és així, l’acció trans­co­rre al llarg d’un dissabte o diumenge.). M’agradaria que haguessis vingut25Bé, malgrat que Carroll esmenta un gat, resulta clar que Dinah és un gos, d’altra manera no tindria cap sentit treure’l a passejar., tot i que aquí, caient amb mi, no sembla que hi hagi ratolins. També podries mirar d’enxampar ratpenats26Si Alícia veu un ratpenat en un vagó de metro vol dir que l’acció se situa en el segon o tercer cap de setmana de febrer, quan té lloc el conegut carnaval de Notting Hill i que hi ha coincidit amb algú dis­fres­sat de Batman. L’estació de metro de Notting Hill Gate es troba, efec­ti­va­ment, en la Circle&Distric line. Aquest és, doncs, el destí d’Alícia.. Ratolins i ratpenats s’assemblen. Però, els gats en mengen? I els ratpenats se’n mengen, de gats?

Fent-se aquella mena de preguntes, Alícia va començar a sentir son i, com en somnis, es va continuar pre­gun­tant si els gats menjaven ratpenats, si en menjaven realment, i també si els ratpenats menjaven gats27Alícia pateix una mena de pensament obsessiu. El lector ja pot intuir que, per algun motiu, es dirigeix a un cele­bra­ció de carnaval en un estat mental confús. però, com que no podia respondre cap d’aquestes preguntes, tant li feia fer-se-les d’una manera o altra28La pro­ta­go­nista és una dona jove, que viu sola en un pis de Londres, que pateix algun tipus de trastorn mental i que té una actitud dis­pli­cent davant la vida. Les coses semblen preocupar-li ben poc.. Realment s’estava clapant i va començar a somniar que passejava agafada de la mà de la Dinah29Primera refe­rèn­cia a les incli­na­cions sexuals d’Alícia. Dinah podria no ser una mascota sinó una companya de pis. mentre li demanava si realment havia menjat mai un ratpenat30Alguns espe­cia­lis­tes han especulat sobre la pos­si­bi­li­tat que la paraula anglesa bat pugi tenir alguna mena de doble sentit sexual. Batroom, per exemple, es fa servir com a lloc on s’orina i, per tant, bé podria ser que bat designés l’òrgan que els mascles fan servir en el lavabo. Nosaltres ens inclinem per con­si­de­rar que l’autor es refereix a l’òrgan sexual femení, ja que, com els ratpenats, tenen un vincle evident amb la sang. En aquest sentit, cal inter­pre­tar la pregunta a la Dinah com un indici de gelosia. Així doncs, les companyes de pis serien parella., quan fuà!, va aterrar sobre una pila de fullaraca31Aquesta des­crip­ció ha creat sempre una certa per­ple­xi­tat. La inter­pre­ta­ció és força clara. El metro frena de cop i Alícia s’estimba contra algú que va dis­fres­sat de tardor.. El viatge havia acabat32El que s’afirma a la nota anterior és molt dis­cu­ti­ble i caldria con­­se­n­­suar-ho..

Alícia no s’havia fet res. Es va posar dreta i va mirar el túnel per on havia arribat que era ben fosc. Davant seu hi havia un passadís ben llarg i encara hi va poder veure el [paio dis­fres­sat de] Conill Blanc, que s’allunya a pas viu. Sense pensar‑s’ho el va seguir i, en tombar un revolt que feia el passadís, va sentir-li dir que era tardíssim33Con­sul­tant els horaris de la Circle&Distric line hem conclòs que són les 18:43.. Però en tombar el mateix revolt, el per­so­natge havia des­apa­re­gut. Alícia es va trobar sola en una sala allargada, il·luminada per una filera de llums34No eren fluo­res­cents, no com els coneixem avui. Llavors fun­cio­na­ven amb sutja de carbó i feien una llum grisosa i deci­mo­nò­nica. que penjaven del sostre. Hi havia tot de portes als costats de la sala35Sens dubte, les portes del vagó de metro., però estaven totes tancades, i quan l’Alícia ja havia fet tot el camí, d’una banda a l’altra, mirant d’obrir-les, va caminar tris­ta­ment cap al centre36Una de les múltiples incohe­rèn­cies del text: Alícia es pregunta com sortir del metro mentre camina cap al centre, la qual cosa implica que ja ha sortit del metro. Errors d’aquest tipus ens han fet arribar a la conclusió que Carroll rarament revisava el seu text. El més greu és que demostra que ni tan sols rellegia el principi de les frases., pre­­gu­n­­tant-se si mai podria sortir d’allà37No queda clar si Alícia vol marxar de Londres o només del centre de Londres. És possible que volgués sortir de la Gran Bretanya, on les lleis de l’època cas­ti­ga­ven seve­ra­ment l’ho­mo­se­xua­li­tat femenina..

Tot d’una es va trobar amb una petita taula, de vidre sòlid38Segons l’or­de­na­nça municipal de Londres, només estava permès deixar mobles vells al carrer el primer dilluns de cada mes. Com ja s’ha dit, l’acció trans­co­rre en cap de setmana. Per tant, o ens trobem amb una nova mostra d’in­ci­visme, o l’Alícia ha entrat a Michael­son & Co., la botiga d’ob­jec­tes per a la llar de Regent’s street.. No hi havia res a sobre, excepte una petita clau d’or39Novament el que s’afirma a la nota anterior és més que dis­cu­ti­ble i torno a repetir que caldria con­­se­n­­suar-ho o, si més no, tenir la valentia d’in­for­mar l’altre de que hom ha decidit actuar uni­la­te­ral­ment. Costa tant d’en­ten­dre?, i el primer que va pensar l’Alícia va ser que potser corres­po­nia a una de les portes de la sala, però, ai!, o els panys eren massa grans, o la clau era massa petita. En tot cas, no va poder obrir-ne cap40La resta del capítol és molt fluix i per tant l’he suprimit..


Capítol two41El final del Capítol one és, indub­ta­ble­ment, un dels millors fragments del llibre. Només un illetrat no hi estaria d’acord i, molt menys, el supri­mi­ria. El Capítol two, en canvi, sí que és pres­cin­di­ble i l’he eliminat.
La piscina de llàgrimes42S’ha de ser cretí per eliminar el Capítol two. 43S’hi di sir crití pir iliminir il Cipítil twi mimi­mi­mimi.

 


[1] Hem volgut respectar la numeració anglesa.

[2] Podeu veure Per què no llegeixo, Francesc Orteu, Ara Llibres, Barcelona 1999 aprox.

[3] Causa cert estupor que en la nota anterior, de forma totalment arbi­trà­ria, un dels tra­duc­tors aprofiti per pro­mo­cio­nar el seu llibre. Per tant sembla just recomanar l’excel·lent blog personal de Biel Perelló, http://​www​.premake​.com.

[4] A l’Anglaterra de finals del segle XIX, l’elaboració de garlandes no era, com encara no ho és avui, un mètode eficaç per a la regulació de la tem­pe­ra­tura corporal. 

[5] En la primera edició anglesa apareix la paraula rabbit però es tracta, evi­dent­ment, d’una errata i que la paraula correcta és someone. Aquest error ha fet que sovint s’hagi traduït per conill o, més exac­ta­ment conill blanc. De fet, someone white resulta més coherent perquè sabem que Carroll situa l’acció en un país europeu on, per força, la raça majo­ri­tà­ria és la caucàsica.

[6] Una nova prova de que qui passa pel seu costat és un humà.

[7] Hem volgut respectar aquesta frase entre parèntesi tot i que ens sembla fluixa. Efec­ti­va­ment, hi ha moltes coses de la vida que ens poden sor­pren­dre.

[8] Les armilles no van dur butxaques fins ben entrat el segle XX.

[9] Alícia no s’acomiada de la germana. No li diu “me’n vaig a seguir a aquell des­co­ne­gut”, cosa que fa pensar que no hi havia cap germana, que es tractava d’un recurs literari.  

[10] Malgrat que l’autor fa creure ini­cial­ment al lector que la pro­ta­go­nista es troba en un ambient rural, aquesta entrada sub­te­rrà­nia ens indica el contrari. Si tenim en compte el detall que hi ha el riu a prop, segu­ra­ment Carroll es refereix a la parada de Black­friars del metro de Londres. 

[11] La sensació de caure és una imatge recurrent en els somnis, cosa que ha fet suposar a alguns espe­cia­lis­tes que la narració de Carroll podria contenir elements onírics. Però una simple visita a l’estació de Black­friars permet comprovar que l’elevat grau d’inclinació del primer tram d’escales fàcilment propicia caigudes.  

[12] Aquesta expressió no apareix en l’original anglès.

[13] Òbviament, el per­so­natge no pot caure en slow motion. Actual­ment aquest és un recurs habitual en retrans­mis­sions espor­ti­ves, però no té cap sentit en una obra literària clàssica.

[14] Es refereix als mapes de les línies de metro. Els dibuixos poden ser cartells publi­ci­ta­ris. Els armaris i pres­tat­ges són màquines de vending de l’època vic­to­riana.  

[15] Aquesta és, clarament, una actitud incívica. Si Alícia s’enutja en trobar la gerra buida és perquè algú altre ha fet com ella, deixant-la buida en una pres­tat­ge­ria enlloc de llençar-la a la paperera. Aquest detall ens fa descobrir que la pro­ta­go­nista no és tan bona noia com sovint s’ha volgut creure. Més endavant des­co­bri­rem que Alícia pateix un trastorn sever de per­so­na­li­tat que ja s’apunta en la seva actitud rebel i anti-sistema.

[16] Una milla equival a vuitanta iardes, és a dir dotze mil polzades.

[17] Evi­dent­ment, Alícia no està caient sinó que ja està viatjant al llarg de la Circle&Distric line.

[18] Aquesta distància equi­val­dria a fer 87 voltes a la Circle&Distric line. Alícia no disposa de cap aparell que li permeti mesurar la velocitat a la que es desplaça, per tant la xifra no pretén ser exacta sinó que té una funció emfàtica.

[19] Carroll denigra inne­ces­sà­ria­ment el seu per­so­natge. El posa en ridícul. Resulta evident que poques pàgines després d’iniciar la seva novel·la ja començava a estar-ne fart.

[20] Segu­ra­ment es refereix a abandonar la Circle&Distric line en algun punt de la ciutat on en aquella època hi podia haver instal·lat un circ.

[21] Si con­si­de­rem que els simpàtics són els pallassos, per contrast, els anti­pà­tics podrien ser efec­ti­va­ment els acròbates, tot i que, en aquest aspecte, els tra­duc­tors no ens acabem de posar d’acord. 

[22] Carroll estava confós. Els circs no tenen, al contrari que ambai­xa­des o consolats, la condició d’extraterritorialitat. 

[23] Ja hem aclarit que no cau, que es desplaça per la Circle&Distric line.

[24] El fet que Alícia es preocupi pel seu gat demostra diverses coses: a) que no viu amb els seus pares ni amb la seva germana, b) que viu amb un gat i c) que ningú més pot tenir cura de l’animal i que, per tant, viu sola. Alícia ha de ser doncs una dona jove però adulta. Evi­dent­ment treballa per pagar el lloguer. Si això és així, l’acció trans­co­rre al llarg d’un dissabte o diumenge. 

[25] Bé, malgrat que Carroll esmenta un gat, resulta clar que Dinah és un gos, d’altra manera no tindria cap sentit treure’l a passejar. 

[26] Si Alícia veu un ratpenat en un vagó de metro vol dir que l’acció se situa en el segon o tercer cap de setmana de febrer, quan té lloc el conegut carnaval de Notting Hill i que hi ha coincidit amb algú dis­fres­sat de Batman. L’estació de metro de Notting Hill Gate es troba, efec­ti­va­ment, en la Circle&Distric line. Aquest és, doncs, el destí d’Alícia.

[27] Alícia pateix una mena de pensament obsessiu. El lector ja pot intuir que, per algun motiu, es dirigeix a un cele­bra­ció de carnaval en un estat mental confús.

[28] La pro­ta­go­nista és una dona jove, que viu sola en un pis de Londres, que pateix algun tipus de trastorn mental i que té una actitud dis­pli­cent davant la vida. Les coses semblen preocupar-li ben poc.

[29] Primera refe­rèn­cia a les incli­na­cions sexuals d’Alícia. Dinah podria no ser una mascota sinó una companya de pis.

[30] Alguns espe­cia­lis­tes han especulat sobre la pos­si­bi­li­tat que la paraula anglesa bat pugi tenir alguna mena de doble sentit sexual. Batroom, per exemple, es fa servir com a lloc on s’orina i, per tant, bé podria ser que bat designés l’òrgan que els mascles fan servir en el lavabo. Nosaltres ens inclinem per con­si­de­rar que l’autor es refereix a l’òrgan sexual femení, ja que, com els ratpenats, tenen un vincle evident amb la sang. En aquest sentit, cal inter­pre­tar la pregunta a la Dinah com un indici de gelosia. Així doncs, les companyes de pis serien parella.

[31] Aquesta des­crip­ció ha creat sempre una certa per­ple­xi­tat. La inter­pre­ta­ció és força clara. El metro frena de cop i Alícia s’estimba contra algú que va dis­fres­sat de tardor.

[32] El que s’afirma a la nota anterior és molt dis­cu­ti­ble i caldria con­­se­n­­suar-ho.

[33] Con­sul­tant els horaris de la Circle&Distric line hem conclòs que són les 18:43.

[34] No eren fluo­res­cents, no com els coneixem avui. Llavors fun­cio­na­ven amb sutja de carbó i feien una llum grisosa i deci­mo­nò­nica.

[35] Sens dubte, les portes del vagó de metro.

[36] Una de les múltiples incohe­rèn­cies del text: Alícia es pregunta com sortir del metro mentre camina cap al centre, la qual cosa implica que ja ha sortit del metro. Errors d’aquest tipus ens han fet arribar a la conclusió que Carroll rarament revisava el seu text. El més greu és que demostra que ni tan sols rellegia el principi de les frases.

[37] No queda clar si Alícia vol marxar de Londres o només del centre de Londres. És possible que volgués sortir de la Gran Bretanya, on les lleis de l’època cas­ti­ga­ven seve­ra­ment l’ho­mo­se­xua­li­tat femenina.

[38] Segons l’or­de­na­nça municipal de Londres, només estava permès deixar mobles vells al carrer el primer dilluns de cada mes. Com ja s’ha dit, l’acció trans­co­rre en cap de setmana. Per tant, o ens trobem amb una nova mostra d’in­ci­visme, o l’Alícia ha entrat a Michael­son & Co., la botiga d’ob­jec­tes per a la llar de Regent’s street.

[39] Novament el que s’afirma a la nota anterior és més que dis­cu­ti­ble i torno a repetir que caldria con­­se­n­­suar-ho o, si més no, tenir la valentia d’in­for­mar l’altre de que hom ha decidit actuar uni­la­te­ral­ment. Costa tant d’en­ten­dre?

[40] La resta del capítol és molt fluix i per tant l’he suprimit.

[41]  El final del Capítol one és, indub­ta­ble­ment, un dels millors fragments del llibre. Només un illetrat no hi estaria d’acord i, molt menys, el supri­mi­ria. El Capítol two, en canvi, sí que és pres­cin­di­ble i l’he eliminat.

[42]  S’ha de ser cretí per eliminar el Capítol two.

[43]  S’hi di sir crití pir iliminir il Cipítil twi mimi­mi­mimi.