Lewis Carroll
ALÍCIA A SUPOSOLÀNDIA
(Alice’s adventures in Wonderland)
traducció crítica definitiva revisada, anotada i comentada
per Francesc Orteu i Biel Perelló
PRÒLEG
Les traduccions que s’han fet d’aquest clàssic de la literatura traeixen l’esperit de l’obra i són un absolut desastre.
El títol, per exemple: Alice’s adventures in Wonderland sempre s’ha traduït com Alícia al País de les Meravelles quan, òbviament la traducció literal seria Aventures de l’Alícia a Meravellalàndia. No obstant això, nosaltres hem optat per Aventures de l’Alice al Meravellistan i així ens referirem al títol durant tot el llibre.
Alícia al País de les Meravelles ha resultat un repte doble per a uns traductors com nosaltres: primer, per la quantitat de jocs de paraules i anglicismes que hi ha al text; segon: perquè estem acostumats a fer la feina en solitari i mai no ho havíem fet en parella. De seguida, però, vam idear un mètode de feina eficient: treballaríem cada frase fins arribar a un acord que ens plagués als dos. Han estat 17 anys de feina intensa, però creiem que el resultat és més que satisfactori. Així doncs, presentem amb orgull la traducció definitiva i anotada que, finalment, conserva tot l’esperit de l’original publicat l’any 16xx(CONSULTAR!!).
Hi ha hagut moments de discrepància, sí, fins i tot petites discussions, petits processos judicials, però tot ha estat enriquidor i el resultat és un text coherent, pensat per dos caps però expressat amb una sola veu.
Res més. Confiem que el lector gaudeixi tant amb la lectura com nosaltres ho hem fet corregint les aventures d’aquest personatge immortal sorgit de la ment i de la màquina d’escriure de Leonard Carroll.
Francesc Orteu i Biel Perelló
Centre Penitenciari Quatre Camins, 2014
Capítol one1Hem volgut respectar la numeració anglesa.
Caure pel forat
L’Alícia estava farta de no fer res. Seia al costat d’un riu, amb la seva germana que llegia un llibre espès, un sense dibuixos ni diàlegs. Per a què serveix llegir?2Podeu veure Per què no llegeixo, Francesc Orteu, Ara Llibres, Barcelona 1999 aprox., va pensar3Causa cert estupor que en la nota anterior, de forma totalment arbitrària, un dels traductors aprofiti per promocionar el seu llibre. Per tant sembla just recomanar l’excel·lent blog personal de Biel Perelló, http://www.premake.com..
Feia calor i s’havia plantejar la possibilitat de fer una garlanda de margarides4A l’Anglaterra de finals del segle XIX, l’elaboració de garlandes no era, com encara no ho és avui, un mètode eficaç per a la regulació de la temperatura corporal., el problema, però, era que per fer-la calia aixecar-se i anar a collir-ne. Pensava en tot això quan de sobte algú5En la primera edició anglesa apareix la paraula rabbit però es tracta, evidentment, d’una errata i que la paraula correcta és someone. Aquest error ha fet que sovint s’hagi traduït per conill o, més exactament conill blanc. De fet, someone white resulta més coherent perquè sabem que Carroll situa l’acció en un país europeu on, per força, la raça majoritària és la caucàsica. va passar pel seu costat. Aquest fet no li va semblar sorprenent6Una nova prova de que qui passa pel seu costat és un humà., com tampoc no li va estranyar que l’individu remugués:
–Se m’està fent tardíssim.
(Quan després hi va tornar a pensar, va considerar que potser sí que s’hauria d’haver estranyat)7Hem volgut respectar aquesta frase entre parèntesi tot i que ens sembla fluixa. Efectivament, hi ha moltes coses de la vida que ens poden sorprendre.. En tot cas, quan l’individu va mirar el rellotge va apressar la marxa i Alícia va fer un bot perquè mai en sa vida havia vist algú amb una armilla amb butxaques8Les armilles no van dur butxaques fins ben entrat el segle XX., ni que d’una butxaca es tragués un rellotge. Encuriosida, doncs, la nena va seguir al personatge camp enllà9Alícia no s’acomiada de la germana. No li diu “me’n vaig a seguir a aquell desconegut”, cosa que fa pensar que no hi havia cap germana, que es tractava d’un recurs literari. i va poder veure com s’endinsava en una entrada subterrània que hi havia sota la bardissa10Malgrat que l’autor fa creure inicialment al lector que la protagonista es troba en un ambient rural, aquesta entrada subterrània ens indica el contrari. Si tenim en compte el detall que hi ha el riu a prop, segurament Carroll es refereix a la parada de Blackfriars del metro de Londres..
Seguint-lo, Alícia també hi va entrar sense parar-se a pensar on en sortiria.
El lloc era una mena de túnel que avançava en línia recta quan, de cop, tombava avall. Alícia no va tenir temps de reaccionar i es va veure caient forat avall11La sensació de caure és una imatge recurrent en els somnis, cosa que ha fet suposar a alguns especialistes que la narració de Carroll podria contenir elements onírics. Però una simple visita a l’estació de Blackfriars permet comprovar que l’elevat grau d’inclinació del primer tram d’escales fàcilment propicia caigudes.. Fiuuuuu12Aquesta expressió no apareix en l’original anglès..
I tant podia ser que el pou fos molt profund o que Alícia va caure molt lentament13Òbviament, el personatge no pot caure en slow motion. Actualment aquest és un recurs habitual en retransmissions esportives, però no té cap sentit en una obra literària clàssica., perquè mentre queia va tenir prou temps per mirar al seu voltant i preguntar-se què passaria a continuació. Va intentar veure on cauria però era massa fosc. Llavors es va fixar que a les parets hi havia armaris, prestatgeries i també dibuixos i mapes14Es refereix als mapes de les línies de metro. Els dibuixos poden ser cartells publicitaris. Els armaris i prestatges són màquines de vending de l’època victoriana.. De passada va poder prendre d’un prestatge una gerra que hi deia “melmelada de taronja” però la va decebre veure que era buida i hauria llençat la gerra si no fos perquè li feia por que pogués matar a algú, així que va tornar-la deixar en un altre prestatge15Aquesta és, clarament, una actitud incívica. Si Alícia s’enutja en trobar la gerra buida és perquè algú altre ha fet com ella, deixant-la buida en una prestatgeria enlloc de llençar-la a la paperera. Aquest detall ens fa descobrir que la protagonista no és tan bona noia com sovint s’ha volgut creure. Més endavant descobrirem que Alícia pateix un trastorn sever de personalitat que ja s’apunta en la seva actitud rebel i anti-sistema..
Avall, avall, avall. No acabaria mai aquella caiguda?
–M’encantaria saber quantes milles16Una milla equival a vuitanta iardes, és a dir dotze mil polzades. he caigut. Segurament ja sóc al centre de la Terra17Evidentment, Alícia no està caient sinó que ja està viatjant al llarg de la Circle&Distric line.. Calculo que he fet quatre mil milles18Aquesta distància equivaldria a fer 87 voltes a la Circle&Distric line. Alícia no disposa de cap aparell que li permeti mesurar la velocitat a la que es desplaça, per tant la xifra no pretén ser exacta sinó que té una funció emfàtica.. Però no sé en quina latitud o longitud sóc. (Alícia no tenia ni idea de què era ni una cosa ni l’altra, però li va semblar que molava dir aquelles dues paraules19Carroll denigra innecessàriament el seu personatge. El posa en ridícul. Resulta evident que poques pàgines després d’iniciar la seva novel·la ja començava a estar-ne fart.).
–Suposo que creuaré el planeta. Seria divertit aparèixer en el lloc on la gent camina al revés, amb els peus enlaire20Segurament es refereix a abandonar la Circle&Distric line en algun punt de la ciutat on en aquella època hi podia haver instal·lat un circ.. Els antipàtics, crec que es diuen21Si considerem que els simpàtics són els pallassos, per contrast, els antipàtics podrien ser efectivament els acròbates, tot i que, en aquest aspecte, els traductors no ens acabem de posar d’acord.. En tot cas, quan arribi, el primer que faré serà preguntar el nom del lloc. Perdoni, senyora, ¿és Nova Zelanda o Austràlia22Carroll estava confós. Els circs no tenen, al contrari que ambaixades o consolats, la condició d’extraterritorialitat., això? Però si ho pregunto creuran que sóc idiota. Passo. Ja ho trobaré indicat en algun lloc.
Avall i més avall23Ja hem aclarit que no cau, que es desplaça per la Circle&Distric line.. Com que no tenia res millor a fer, Alícia va continuar reflexionant.
–Suposo que la Dinah m’enyorarà aquest vespre (parla de la seva gata24El fet que Alícia es preocupi pel seu gat demostra diverses coses: a) que no viu amb els seus pares ni amb la seva germana, b) que viu amb un gat i c) que ningú més pot tenir cura de l’animal i que, per tant, viu sola. Alícia ha de ser doncs una dona jove però adulta. Evidentment treballa per pagar el lloguer. Si això és així, l’acció transcorre al llarg d’un dissabte o diumenge.). M’agradaria que haguessis vingut25Bé, malgrat que Carroll esmenta un gat, resulta clar que Dinah és un gos, d’altra manera no tindria cap sentit treure’l a passejar., tot i que aquí, caient amb mi, no sembla que hi hagi ratolins. També podries mirar d’enxampar ratpenats26Si Alícia veu un ratpenat en un vagó de metro vol dir que l’acció se situa en el segon o tercer cap de setmana de febrer, quan té lloc el conegut carnaval de Notting Hill i que hi ha coincidit amb algú disfressat de Batman. L’estació de metro de Notting Hill Gate es troba, efectivament, en la Circle&Distric line. Aquest és, doncs, el destí d’Alícia.. Ratolins i ratpenats s’assemblen. Però, els gats en mengen? I els ratpenats se’n mengen, de gats?
Fent-se aquella mena de preguntes, Alícia va començar a sentir son i, com en somnis, es va continuar preguntant si els gats menjaven ratpenats, si en menjaven realment, i també si els ratpenats menjaven gats27Alícia pateix una mena de pensament obsessiu. El lector ja pot intuir que, per algun motiu, es dirigeix a un celebració de carnaval en un estat mental confús. però, com que no podia respondre cap d’aquestes preguntes, tant li feia fer-se-les d’una manera o altra28La protagonista és una dona jove, que viu sola en un pis de Londres, que pateix algun tipus de trastorn mental i que té una actitud displicent davant la vida. Les coses semblen preocupar-li ben poc.. Realment s’estava clapant i va començar a somniar que passejava agafada de la mà de la Dinah29Primera referència a les inclinacions sexuals d’Alícia. Dinah podria no ser una mascota sinó una companya de pis. mentre li demanava si realment havia menjat mai un ratpenat30Alguns especialistes han especulat sobre la possibilitat que la paraula anglesa bat pugi tenir alguna mena de doble sentit sexual. Batroom, per exemple, es fa servir com a lloc on s’orina i, per tant, bé podria ser que bat designés l’òrgan que els mascles fan servir en el lavabo. Nosaltres ens inclinem per considerar que l’autor es refereix a l’òrgan sexual femení, ja que, com els ratpenats, tenen un vincle evident amb la sang. En aquest sentit, cal interpretar la pregunta a la Dinah com un indici de gelosia. Així doncs, les companyes de pis serien parella., quan fuà!, va aterrar sobre una pila de fullaraca31Aquesta descripció ha creat sempre una certa perplexitat. La interpretació és força clara. El metro frena de cop i Alícia s’estimba contra algú que va disfressat de tardor.. El viatge havia acabat32El que s’afirma a la nota anterior és molt discutible i caldria consensuar-ho..
Alícia no s’havia fet res. Es va posar dreta i va mirar el túnel per on havia arribat que era ben fosc. Davant seu hi havia un passadís ben llarg i encara hi va poder veure el [paio disfressat de] Conill Blanc, que s’allunya a pas viu. Sense pensar‑s’ho el va seguir i, en tombar un revolt que feia el passadís, va sentir-li dir que era tardíssim33Consultant els horaris de la Circle&Distric line hem conclòs que són les 18:43.. Però en tombar el mateix revolt, el personatge havia desaparegut. Alícia es va trobar sola en una sala allargada, il·luminada per una filera de llums34No eren fluorescents, no com els coneixem avui. Llavors funcionaven amb sutja de carbó i feien una llum grisosa i decimonònica. que penjaven del sostre. Hi havia tot de portes als costats de la sala35Sens dubte, les portes del vagó de metro., però estaven totes tancades, i quan l’Alícia ja havia fet tot el camí, d’una banda a l’altra, mirant d’obrir-les, va caminar tristament cap al centre36Una de les múltiples incoherències del text: Alícia es pregunta com sortir del metro mentre camina cap al centre, la qual cosa implica que ja ha sortit del metro. Errors d’aquest tipus ens han fet arribar a la conclusió que Carroll rarament revisava el seu text. El més greu és que demostra que ni tan sols rellegia el principi de les frases., preguntant-se si mai podria sortir d’allà37No queda clar si Alícia vol marxar de Londres o només del centre de Londres. És possible que volgués sortir de la Gran Bretanya, on les lleis de l’època castigaven severament l’homosexualitat femenina..
Tot d’una es va trobar amb una petita taula, de vidre sòlid38Segons l’ordenança municipal de Londres, només estava permès deixar mobles vells al carrer el primer dilluns de cada mes. Com ja s’ha dit, l’acció transcorre en cap de setmana. Per tant, o ens trobem amb una nova mostra d’incivisme, o l’Alícia ha entrat a Michaelson & Co., la botiga d’objectes per a la llar de Regent’s street.. No hi havia res a sobre, excepte una petita clau d’or39Novament el que s’afirma a la nota anterior és més que discutible i torno a repetir que caldria consensuar-ho o, si més no, tenir la valentia d’informar l’altre de que hom ha decidit actuar unilateralment. Costa tant d’entendre?, i el primer que va pensar l’Alícia va ser que potser corresponia a una de les portes de la sala, però, ai!, o els panys eren massa grans, o la clau era massa petita. En tot cas, no va poder obrir-ne cap40La resta del capítol és molt fluix i per tant l’he suprimit..
Capítol two41El final del Capítol one és, indubtablement, un dels millors fragments del llibre. Només un illetrat no hi estaria d’acord i, molt menys, el suprimiria. El Capítol two, en canvi, sí que és prescindible i l’he eliminat.
La piscina de llàgrimes42S’ha de ser cretí per eliminar el Capítol two. 43S’hi di sir crití pir iliminir il Cipítil twi mimimimimi.
[1] Hem volgut respectar la numeració anglesa.
[2] Podeu veure Per què no llegeixo, Francesc Orteu, Ara Llibres, Barcelona 1999 aprox.
[3] Causa cert estupor que en la nota anterior, de forma totalment arbitrària, un dels traductors aprofiti per promocionar el seu llibre. Per tant sembla just recomanar l’excel·lent blog personal de Biel Perelló, http://www.premake.com.
[4] A l’Anglaterra de finals del segle XIX, l’elaboració de garlandes no era, com encara no ho és avui, un mètode eficaç per a la regulació de la temperatura corporal.
[5] En la primera edició anglesa apareix la paraula rabbit però es tracta, evidentment, d’una errata i que la paraula correcta és someone. Aquest error ha fet que sovint s’hagi traduït per conill o, més exactament conill blanc. De fet, someone white resulta més coherent perquè sabem que Carroll situa l’acció en un país europeu on, per força, la raça majoritària és la caucàsica.
[6] Una nova prova de que qui passa pel seu costat és un humà.
[7] Hem volgut respectar aquesta frase entre parèntesi tot i que ens sembla fluixa. Efectivament, hi ha moltes coses de la vida que ens poden sorprendre.
[8] Les armilles no van dur butxaques fins ben entrat el segle XX.
[9] Alícia no s’acomiada de la germana. No li diu “me’n vaig a seguir a aquell desconegut”, cosa que fa pensar que no hi havia cap germana, que es tractava d’un recurs literari.
[10] Malgrat que l’autor fa creure inicialment al lector que la protagonista es troba en un ambient rural, aquesta entrada subterrània ens indica el contrari. Si tenim en compte el detall que hi ha el riu a prop, segurament Carroll es refereix a la parada de Blackfriars del metro de Londres.
[11] La sensació de caure és una imatge recurrent en els somnis, cosa que ha fet suposar a alguns especialistes que la narració de Carroll podria contenir elements onírics. Però una simple visita a l’estació de Blackfriars permet comprovar que l’elevat grau d’inclinació del primer tram d’escales fàcilment propicia caigudes.
[12] Aquesta expressió no apareix en l’original anglès.
[13] Òbviament, el personatge no pot caure en slow motion. Actualment aquest és un recurs habitual en retransmissions esportives, però no té cap sentit en una obra literària clàssica.
[14] Es refereix als mapes de les línies de metro. Els dibuixos poden ser cartells publicitaris. Els armaris i prestatges són màquines de vending de l’època victoriana.
[15] Aquesta és, clarament, una actitud incívica. Si Alícia s’enutja en trobar la gerra buida és perquè algú altre ha fet com ella, deixant-la buida en una prestatgeria enlloc de llençar-la a la paperera. Aquest detall ens fa descobrir que la protagonista no és tan bona noia com sovint s’ha volgut creure. Més endavant descobrirem que Alícia pateix un trastorn sever de personalitat que ja s’apunta en la seva actitud rebel i anti-sistema.
[16] Una milla equival a vuitanta iardes, és a dir dotze mil polzades.
[17] Evidentment, Alícia no està caient sinó que ja està viatjant al llarg de la Circle&Distric line.
[18] Aquesta distància equivaldria a fer 87 voltes a la Circle&Distric line. Alícia no disposa de cap aparell que li permeti mesurar la velocitat a la que es desplaça, per tant la xifra no pretén ser exacta sinó que té una funció emfàtica.
[19] Carroll denigra innecessàriament el seu personatge. El posa en ridícul. Resulta evident que poques pàgines després d’iniciar la seva novel·la ja començava a estar-ne fart.
[20] Segurament es refereix a abandonar la Circle&Distric line en algun punt de la ciutat on en aquella època hi podia haver instal·lat un circ.
[21] Si considerem que els simpàtics són els pallassos, per contrast, els antipàtics podrien ser efectivament els acròbates, tot i que, en aquest aspecte, els traductors no ens acabem de posar d’acord.
[22] Carroll estava confós. Els circs no tenen, al contrari que ambaixades o consolats, la condició d’extraterritorialitat.
[23] Ja hem aclarit que no cau, que es desplaça per la Circle&Distric line.
[24] El fet que Alícia es preocupi pel seu gat demostra diverses coses: a) que no viu amb els seus pares ni amb la seva germana, b) que viu amb un gat i c) que ningú més pot tenir cura de l’animal i que, per tant, viu sola. Alícia ha de ser doncs una dona jove però adulta. Evidentment treballa per pagar el lloguer. Si això és així, l’acció transcorre al llarg d’un dissabte o diumenge.
[25] Bé, malgrat que Carroll esmenta un gat, resulta clar que Dinah és un gos, d’altra manera no tindria cap sentit treure’l a passejar.
[26] Si Alícia veu un ratpenat en un vagó de metro vol dir que l’acció se situa en el segon o tercer cap de setmana de febrer, quan té lloc el conegut carnaval de Notting Hill i que hi ha coincidit amb algú disfressat de Batman. L’estació de metro de Notting Hill Gate es troba, efectivament, en la Circle&Distric line. Aquest és, doncs, el destí d’Alícia.
[27] Alícia pateix una mena de pensament obsessiu. El lector ja pot intuir que, per algun motiu, es dirigeix a un celebració de carnaval en un estat mental confús.
[28] La protagonista és una dona jove, que viu sola en un pis de Londres, que pateix algun tipus de trastorn mental i que té una actitud displicent davant la vida. Les coses semblen preocupar-li ben poc.
[29] Primera referència a les inclinacions sexuals d’Alícia. Dinah podria no ser una mascota sinó una companya de pis.
[30] Alguns especialistes han especulat sobre la possibilitat que la paraula anglesa bat pugi tenir alguna mena de doble sentit sexual. Batroom, per exemple, es fa servir com a lloc on s’orina i, per tant, bé podria ser que bat designés l’òrgan que els mascles fan servir en el lavabo. Nosaltres ens inclinem per considerar que l’autor es refereix a l’òrgan sexual femení, ja que, com els ratpenats, tenen un vincle evident amb la sang. En aquest sentit, cal interpretar la pregunta a la Dinah com un indici de gelosia. Així doncs, les companyes de pis serien parella.
[31] Aquesta descripció ha creat sempre una certa perplexitat. La interpretació és força clara. El metro frena de cop i Alícia s’estimba contra algú que va disfressat de tardor.
[32] El que s’afirma a la nota anterior és molt discutible i caldria consensuar-ho.
[33] Consultant els horaris de la Circle&Distric line hem conclòs que són les 18:43.
[34] No eren fluorescents, no com els coneixem avui. Llavors funcionaven amb sutja de carbó i feien una llum grisosa i decimonònica.
[35] Sens dubte, les portes del vagó de metro.
[36] Una de les múltiples incoherències del text: Alícia es pregunta com sortir del metro mentre camina cap al centre, la qual cosa implica que ja ha sortit del metro. Errors d’aquest tipus ens han fet arribar a la conclusió que Carroll rarament revisava el seu text. El més greu és que demostra que ni tan sols rellegia el principi de les frases.
[37] No queda clar si Alícia vol marxar de Londres o només del centre de Londres. És possible que volgués sortir de la Gran Bretanya, on les lleis de l’època castigaven severament l’homosexualitat femenina.
[38] Segons l’ordenança municipal de Londres, només estava permès deixar mobles vells al carrer el primer dilluns de cada mes. Com ja s’ha dit, l’acció transcorre en cap de setmana. Per tant, o ens trobem amb una nova mostra d’incivisme, o l’Alícia ha entrat a Michaelson & Co., la botiga d’objectes per a la llar de Regent’s street.
[39] Novament el que s’afirma a la nota anterior és més que discutible i torno a repetir que caldria consensuar-ho o, si més no, tenir la valentia d’informar l’altre de que hom ha decidit actuar unilateralment. Costa tant d’entendre?
[40] La resta del capítol és molt fluix i per tant l’he suprimit.
[41] El final del Capítol one és, indubtablement, un dels millors fragments del llibre. Només un illetrat no hi estaria d’acord i, molt menys, el suprimiria. El Capítol two, en canvi, sí que és prescindible i l’he eliminat.
[42] S’ha de ser cretí per eliminar el Capítol two.
[43] S’hi di sir crití pir iliminir il Cipítil twi mimimimimi.
